Pastís Tatin de poma i plàtan

Hi ha moltes versions de com va néixer aquest postres tant diví,  jo em quedo amb aquesta que és la que més m'agrada.

Sembla ser que la història va començar a l'hotel Tatin, ( per cert encara existeix )  regentat per dues germanes, a la petita població de Lamotte-Beuvron, al sud d'Orleans, una d'elles estava preparant un pastís de poma mentre pensava en el seu estimat que no trigaria a venir a visitarla, distreta amb els seus pensaments d´ amor, va caramelitzar unes pomes per error, en comptes de preparar la massa del pastís, el restaurant estava ple de clients menjant i esperant el seu saborós pastís de poma,  com que no tenia temps per començar a preparar la massa, va improvisar, va cobrir les pomes amb una pasta de full  o va fornejar i el resultat va ser espectacular .... 

I gràcies a aquella badada aquest meravellos pastís ha arribat fins als nostres dies .... el que fa l'amor, Feliç Sant Valentí ( a tota la gent que o celebri, i a la que no, també....)

Ingredients

Pomes
Plàtans
Sucre
Mantega
Pasta de full
Aigua
Una cullerada de farina

Preparació

* No indiquem quantitats ja que això va al gust del comensal, la dolçor, la mida del motlle rodó o quadrat...important motlle apte pel fogó i el forn

Pelarem les pomes i tallarem a quarts, les posarem en un bol amb aigua i una cullerada de farina, reservar,   ( així no queden negres )

Posarem el motllo al fogó, escalfor de moderada a baixa, amb sucre i la mantega, quan ja comenci a quedar d´un color groc daurat, important no remenar que ens quedaran grumolls,  i posarem les pomes i el plàtan tallat a rodanxes, que deixarem coure durant uns 25/30 minuts a foc baix.

Mentre escalfar el forn a 200 graus.

Cobrir el motllo amb la pasta de full, amb l ajuda d una espàtula estrènyer les vores cap dins del motlle.

Fornejar per espai de uns 25 minuts ( cada forn es diferent ), fins que la pasta de full ens quedi daurada, jo no la punxo, encara que s infli al passar el pastís al plat ja baixa..

Bon profit.

Aquesta recepta pertany al blog http://enrocalacuina.blogspot.com/
Desitjo que t´agradi, petonets Susanna