Història de La Mona de Pasqua
La mona de Pasqua és molt tradicional a Catalunya, València i Múrcia. Al segle XVIII ja era l’obsequi clàssic del padrí als seus fillols, i el número d’ous que tenia la mona corresponia a l’edat del nen fins a arribar als 12 anys. En aquest moment, potser com a punt final d’aquests obsequis el número d’ous era de 13. Antigament, la mona de Pasqua era coneguda com a coca de Pasqua.
La mona és una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències ja per fi s’han acabat.
És a mitjans del segle XIX quan les mones perdent tota la seva senzillesa i la seva presentació es torna més complicada i més sofisticada.
Avui en dia no queda gaire clar l’origen de la paraula mona, el que si podem afirmar es que prové de la paraula munna, que en àrab vol dir regal, i era i encara és el regal del padrí el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida i que el fillol anava directament a recollir-la a casa del seu padrí després de la missa. La mona servia per a postres per a tota la família i també era costum en alguns llocs que el nen recités un vers.
El que encara és conserva de les mones originals és l’ou, avui en dia de xocolata, i això es deu al seu simbolisme, l’ou de les mones representa el principi de la vida.
Les mones d’avui en dia no s’assemblen gens a les de fa un segle, el que si podem dir i assegurar, és que la mona de Pasqua és una de les tradicions més arrelades a la nostra cultura i de les que més a perdurat a tot arreu de Catalunya.
Preparació
Fer una base de pastís al gust de la persona obsequiada, en el meu cas la base es un pastís de formatge , el preferit de la meva fillola )http://enrocalacuina.blogspot.com/2010/02/pastis-de-formatge-gemma.html
llaminadures, ous de xocolate, figueretes de xocolate, unes plomes de colors...etc., en el meu cas es molt senzilla, com a ella li agrada , per cert te la Mona garantida tota la meva vida
La cara de contenta que posarà quan la rebrà no te preu,
Bon profit
AQUESTA RECEPTA PERTANY AL BLOG http://enrocalacuina.blogspot.com/ DESITJO QUE T´AGRADI- SUSANNA
Que maca l’explicació que has fet de la tradició de la mona.
ResponEliminaLa teva fillola estarà molt contenta
Bona cuina
Anda! Que es pot queixar la Gemma!!
ResponEliminaUn petonet
Tens raó, la cara de la Gemma quan la rebi no te preu, per aixó ha de ser al seu gust. I de formatge es més original i molt bona.
ResponEliminaMolt ànims reina.
Petons.
M'agrada la història que expliques, no sabia això de l'ou i el principi de la vida.
ResponEliminaSegur que la teva fillola va estar encantada
Gracias por contarnos la historia de esta tradición. Te ha quedado una mona fantástica. Es cierto que hoy en día se hacen verdaderas filigranas.
ResponEliminaBesos,
Qué bonita te ha quedado!!!
ResponEliminabicos
Qué bonita te ha quedado!!
ResponEliminabicos
Una mona, bien mona y rica!! no sabía la razón del número de huevos, besos
ResponEliminaMe encanto la historia, mas que seguro que de chica mi abuela debió hacer alguna, no me acuerdo.
ResponEliminaBesotes
la mona molt xulaaaa,espero que el teu familiar estigui una mica millorr.,petons
ResponEliminaMolt maca i molt bona.
ResponEliminaPetons.
Hola Silvia, guapa tu
ResponEliminaLa verdad es que es una tradición muy bonita, es un espectaculo quedarte embobada delante de los escaparates llenos de monas, a cúal más bonita,...y rica
mil petonets Susanna
Hola Carmen, guapa tu
ResponEliminade hecho en la actualidad , ya no es costumbre de poner tantos huevos como años, ( algunas personas aún lo hacen )...pero en mi caso no, inmagina mi ahijada tiene 30 y......je,je
mil petonets Susanna
Hola Mari, guapa tu
ResponEliminala veritat es que el pastís de formatge aquest queda molt bo i no es gens empalagós,..no te pas mal gust la nena
mil petonets Susanna
Hola Anna Betulo, guapa tu
ResponEliminadoncs la veritat es que li va agradar molt
mil petonets Susanna
Hola Agnes, guapa tu
ResponEliminaGràcies pels teus bons desitjos, la cosa no va pas gens be de moment,...això et desespera
com cada any la mona de la Gemma es de formatge, doncs es la que li agrada a la nena
mil petonets Susanna
Veig que tu també adaptes la mona al gust del fillol, jejeje
ResponEliminaLa veritat és que amb la base de pastís de formatge és ben original i bona!
Cuántas recetas buenas he visto por aquí, el bacalao, los buñuelos... y vaya mona más chula, seguro que quedó encantada
ResponEliminaAbrazos
Hola Javier, guapo tu
ResponEliminaque tal ?,...encantada de tu visita como siempre ya sabes...celebro que te gusten las recetas
mil petonets Susanna
Obrigada pela partilha da história!
ResponEliminaBeijinhos
Hola Mary-strawberrycandy, guapa tu
ResponEliminam´encanta buscar sempre l´arrel o historia dels plats i postres antics,...crec que es molt interessant
mil petonets Susanna
Hola taller de cuina, que tal?
ResponEliminaunes bones vacances veritat ?, o celebro i tant...
doncs si jo crec que te que ser així , al menys que la persona obsequiada disfruti...je,je ( la vostre també era molt xula )
mil petonets Susanna