Acabo de rebre la noticia de que el XEF, SR. SANTI SANTAMARIA, ens a deixat,....tant jove només amb 53 anys, la vida no es justa....per mi era com un Déu de la cuina...l´admirava AMB TOT EL MEU COR
Vaig tenir el gran honor i plaer, de coneixer-lo personalment , fins i tot em va dedicar un dels seus llibres ( un tresor per mi ) era un home tant gros, com ple de bondad, enamorat de la cuina, de la nostre cuina, de Catalunya, del seu Montseny, sense fums, parlaves amb ell i semblava que et coneixia de tota la vida, l´any 1994, va aconseguir la tercera estrella Michelin, convertint-se en el primer xef català que obtenia aquesta prestigiosa distinció, aquestes son algunes de les seves frases...
La història culinària ens condiciona i ens fa tal com som.
Cal emprar productes del temps, mantenint i potenciant el seu gust.
Tot avenç social millora els resultats culinaris
En la nostre cuina mai no es pot deixar de percebre la nostra terra, però sense renunciar a les influències d´arreu del món.
Jo no cuino per alimentar, cuino per emocionar.
descansa en pau,
mil petonets Susanna
AQUESTA RECEPTA PERTANY AL BLOG http://enrocalacuina.blogspot.com/ DESITJO QUE T´AGRADI- SUSANNA
También me acabo de enterar y me ha dado mucha pena y como estoy medio tonta me ha dado por llorar. ;-(
ResponEliminaBesitos.
Es una gran perdua, Descansi en pau.
ResponEliminaPetons.
Hola Ana Betulo, guapa tu
ResponEliminasaps ?, quan en Francesc me ha donat la noticia, doncs jo arribava a casa, i mai m´entero de res, doncs només escolto musica en el despatx, no m´agraden les emisores que "xerren " ...quasi ni he sopat..
mil petonets Susanna
Hola Amanda, guapa tu
ResponEliminafelitaciones por la buena noticia de tu tio, le das un beso de mi parte,...
pues mira hoy yo tampoco tengo un buen dia, problemas , historias varias, estoy un poco depre, y cuando mi marido me ha dado la noticia pues yo no lo sabia, se me ha dado tambien por llorar, no se porque he tomado su libro que me dedico hace bastantes lunas, y se ha dado por hojearlo...que pena, me tenia enamorada este Xef
mil petonets Susanna
Hola Susanna, com he dit al meu bloc, a mi em mereix tot el respecte tot i desconèixe'l força. Per això m'ha agradat molt venir al teu blog i conèixer una mica el que pensava. Em quedo amb la frase que escrius: "no cuino per alimentar,cuino per emocionar". Jo no sabria descriure millor el que significa la cuina. Una abraçada.
ResponEliminaHola Mercè, estimada i guapa tu
ResponEliminajo també em quedo amb aquesta , arriba a l´anima, veritat ?
mil petonets Susanna
Una lástima...
ResponEliminaUn pèrdua irreparable. El món de la cuina catalana ha perdut un gran exponent. Se'l trobarà a faltar.....
ResponEliminaHola Catieu, guapa tu
ResponEliminajo penso com tu, es una pena i tant jove...
mil petonets Susanna
Hola Salomé, guapa tu
ResponEliminauna gran perdida,...y de golpe, sin avisar...
mil petonets Susanna
Hola Susana, Santi era unos de mis cocineros preferidos, leí muchos de sus artículos y lo que mas me gustaba era su franqueza y claridad al hablar de la cocina actual. Lo siento mucho, hemos perdido un gran cocinero.
ResponEliminaBesos
Marimi
Un gran cuiner i que va tenir prou "collons" per plantar cara a tot un Adrià.
ResponEliminaPer fer això s'ha d'estar segur que la feina es fa ben feta.
I ell ho feia.
Hola Jo mateixa, guapa tu
ResponEliminai tant que si, els tenia molt ben posats ell, jo particularment no cambiaria la cuina d´en Santi, per la cuina actual de l´Adrià...
mil petonets Susanna
Hola Garlutti, guapa tu
ResponEliminapienso igual que tu,.yo tuve el placer de conocerlo personalmente, y era de estas personas que te caen bien al instante..
mil petonets Susanna