Expliquen una divertida anècdota catalana, en la qual el bisbe de torn anava a veure unes monges famoses per el seu flam, i em les preses les pobres monges no tenien el flam quallat quan va ser l’hora. La sor cuinera nerviosa decidí quallar-la amb midó, el bisbe acostumat al flam, que estava sempre fred, amb golafreria agafar una cullerada i se la ficar a la boca tal com anava, bo i calenta i exclama, CREMA!!!!, vet aquí el seu nom.
Aquesta crema es molt típica a Catalunya, abans nomes es prenia per St. Josep, (de aquí que també es digui crema de St. Josep) o els dies de festa grossa, però ara el seu consum esta molt mes estes, en la versió tradicional en contes de farina de blat de moro es fa amb midó, es serveix en cassoletes de fang i es sol cremar amb una mica de sucre, que l’hi dona un cruixent molt agradable.
Ingredients ( 8 cassoletes ) elaboració amb la Thermomix
1 litre de llet
6 ROVELLS D´OU ( amb les clares podem fer merenga...per ejemple )
100 grams de sucre
40 grams de midó o farina de blat de moro (Maizena)
1 pessic de sal
1 pell de llimona
1 pal de canyella
Preparació en TH
Posarem en el vas la 1/2 de la llet + pell de llimona + canyella 10 minuts, 100 c, velocitat 2
Retirar i colar la llet, ( es perquè no tingui impureses ) ja podem tirar la llimona i la canyella.
Barrejar tots els ingredients i abocar-los en el vas, 30 segons ,velocitat 4.
Ara posar la " papallona" i coure 20 minuts, 90C, velocitat 2
Quan acabi el temps,sense temperatura deixar funcionar 2 minuts, velocitat 3.
Abocar en petits recipient ( si son de fang millor ) i deixar refredar.
Ingredients ( 8 cassoletes ) elaboració manual
Escalfar la meitat de la llet amb la pell de llimona i la branca de canyella durant uns 10 minuts a foc fort, colar i retirar la pell de llimona i la canyella.
Barrejar la resta d´ingredients fora del foc, un cop fet posarem el recipient al foc a temperatura mitja , i remenar amb cullera de fusta durant uns 20 minuts , passat aquest temps i amb el fogó apagat remenar 2 minuts més.
Abocar en petits recipient ( si son de fang millor ) i deixar refredar.
Abans de servir-la cobrir per sobre amb força sucre i cremar-lo, ( es pot fer amb una pala de ferro manual, elèctrica o amb un bufador de cuina.) el sucre ens quedarà cruixent, servir tot seguit
Bon profit
AQUESTA RECEPTA PERTANY AL BLOG http://enrocalacuina.blogspot.com/ DESITJO QUE T´AGRADI- SUSANNA
Hola Susanna, muy buena la crema catalana, yo no se hacerla, pero la como casi todas las semanas, mi yerno que es catalán las hace muy a menudo, és un manitas en la cocina.........saludos paco
ResponEliminaHola Sr. Paco, guapo
ResponEliminadoncs ja veu que es molt fàcil de fer,...va diumenge els i fa vostè i quedarà com un rei,...je,je
mil petonets Susanna
¡Qué pinta tiene esta crema catalana", me la llevo con tu permiso..ja,ja.
ResponEliminaPues a mi churri le encanta y a mi madre le priva pero hasta que no me compre el soplete no puedo quemar el azúcar (que a mi personalmente no me gusta y siempre lo quito) mientras tanto haremos natillas con tu estupenda receta!
ResponEliminaBesis
Avui m'empatxare de crema eh? jejejje entre el meu pastís de crema que encara me'n queda i els que veig vostres que tenen una pinta boníssima, ja me les menjaria totes :P M'encanta que t'ha quedat ben cremadeta!!
ResponEliminaUn petó :)
Susanna guapa que rica te ha quedado, la verdad es que me encanta la crema.
ResponElimina¡¡¡Deliciosa!!!
Besitos,
hum.... este creme deve ser uma delicia adorei o aspecto dele, e aind apor cima com limão que maravilha.
ResponEliminabeijinhos
Susanna ¡¡me rechifla la crema catalana!! Voy a tener que comprar un quemador, hace tiempo que lo tengo en mente, pero ahora ¡¡¡lo quiero ya!! Quiero hacer una cremita como la tuya!! jaja!!
ResponEliminaBesos
Moltes gràcies Susanna!! Aquesta me l'enduc ara mateix per postres, que té una pinta fantàstica!!
ResponEliminaT'esperem a la pròxima recepta del 15!
Petonets
Sandra
La versió clàssica de la crema sempre triomfa. T'ha quedat de restaurant. Gràcies per participar a "La recepta del 15". Un plaer. Ens veiem el mes vinent.
ResponEliminaPetons!
A casa és típica per Sant Josep, no falta mai una bona crema catalana de postres!
ResponEliminabuenísima esta crema.
ResponEliminaPetons
Adoro questo dolce..l'ho preparata nei mesi scorsi..:-)
ResponEliminaBravissima Cara un bacione*
Hola Honey82, guapa tu
ResponEliminaje,je, veritat que queda molt bona ?? hummm
mil petonets Susanna
Hola Bulma, guapa tu
ResponEliminaa mi me encanta por su suavidad...
mil petonets Susanna
Hola Gemma, guapa tu
ResponEliminaa casa en faig tot sovint, doncs agrada molt a tothom
mil petonets Susanna
Hola Marina, guapa tu
ResponEliminaes que a casa son molt clàssic nena, i si els i comences a fer coses massa modernes, no mengen ,
així es com els i agrada, la de sempre,....
a l espera de la propera mostra
mil petonets Susanna
Hola Sandra, guapa tu
ResponEliminaa sigut un plaer, i a l´espera de la propera
mentre ,mil petonets Susanna
Hola La casita, guapa tu
ResponEliminasi tienes que comprarte un quemador,...y quieres un consejo..comprate un "soplete" de cocina, yo tengo los dos, y le saco mucho más partido al soplete, te servirá para un montón de tareas...( y no son caros )
mil petonets Susanna
Hola Beth, guapa tu
ResponEliminaestic contenta de que t´agradi, que molt bona, prova de fer-la
mil petonets Susanna
Hola Suny, guapa tu
ResponEliminaes delicosa y suave al paladar,..( por esto el obispo tenia tantas ganas de visitar a las monjas, je,je,)
mil petonets Susanna
Susana nena, desconeixía l'història, moltes gràcies wapa.
ResponEliminala recepta boníssima, a casa ens encanta la crema catalana
petons
Espectacular te ha quedado Susana, me ha encantado. Un besazo.
ResponEliminaHola Lily, guapa tu
ResponEliminaquasi totes les receptes , sobre tot les antigues tenen una historia al darrera i a mi m´encanta descobrir-les, je,je
mil petonets Susanna
Hola Nati, guapa tu
ResponEliminaesta es la clásica receta de toda la vida, con un resultado delicado y delicioso
mil petonets SUsanna
Susanna, m´agrada l´anècdota que has publicat sobre la crema catalana. Jo també estic a punt de publicar-la amb història.
ResponEliminaLas teva recepta és igual que la meva però només amb un rovell d´ou de més.
Susanna! que bona l'anècdota.. però més encara la teva maravella de crema! Petonets
ResponEliminaQué ricura! No hay duda que con todos estos sabores la crema quedó deliciosa!
ResponEliminammmmmmmmmm...una vera bontà!!!baci!
ResponEliminaM'ha agradat molt la història de les monges. La crema deu tenir un gust fantàstic!
ResponEliminaBoníssima!!! no coneixia la llegenda del nom.
ResponEliminaPetonets
Hola Talita, guapa tu
ResponEliminacelebro que te guste, la verdad es que queda autentica,..y deliciosa
mil petonets Susanna
Hola la cuina de L´Eri, gupa tu
ResponEliminala veritat es que antigament els millors àpats, postres, vins,...de on sortien....dels convents...ells si que en sabien de viure be...
He aconseguit un llibre de receptes de les monjes clarises que quan m´el hagi asseborit tot, posaré unes receptes per compartir que son per que i cantin els àngels, ja veuràs,
mil petonets Susanna
mmm, riquísima!
ResponEliminaHola Cristima, guapa tu
ResponEliminadoncs nena que es només avui, ja fas tard, je,je
mil petonets SUsanna
Hola Sole, guapa tu
ResponEliminarecuerdo la abuela que para quedar la crema usava una antigua plancha ( para la roba) de hierro que pesaba como una vaca...
mil petonets SUsanna
Hola Marilou, guapa tu
ResponEliminaje,je, la majoria de plats, sobre tot d´abans tenen la seva historia amagada...
mil petonets Susanna
Hola a peu coix, guapa tu
ResponEliminaun gust, diví, nena diví, je,je
les monjes en saben molt
mil petonets Susanna
mmmm...quina pona pinta!!! a casa la fem igual pero a ma!!
ResponEliminaHola Emma, guapa tu
ResponEliminasempre que la facis triunfarás, je,je
i agrada a tothom, que tindrà la crema catalana ??
mil petonets Susanna
Hola Federica, guapa tu
ResponEliminacelebro que t´agradi,
mil petonets Susanna
!! Qué ricura !! me encanta, nunca la he preparado y mira que me gusta.....tomaré nota de tu receta, es que la bordas!!!
ResponEliminaBesos
Hola Susana gracias por seguirme en mi cocina virtual...me quedo por la tuya.Entiendo el catalan soy de la francha aragonesa asi que no me voy a perder nada.besicos
ResponEliminahttp://cocinandoenmislares.blogspot.com/
Hola Marisa, guapa tu
ResponEliminaBienvenida a mi cocina, tengo traductor arriba a la izquierda, por si lo necesitas,...espero que me visites otro dia
mil petonets Susanna
Hola Carmen Rosa, guapa tu
ResponEliminapues ya...si es super fácil, y ya ves el resultado...hummm
mil petonets Susanna
Hola Anniki, guapa tu
ResponEliminaes veritat avui tenim crema catalana per arreo, amb propostes molt modernes, molt divertides,...i molt bones...hummm
mil petonets Susanna
Hola Brujix, guapa tu
ResponEliminapues si tienes oportunidad compratelo, lo usarás para muchas cosas, hace poco lo habia en Lidl de mi zona, controla que igual el dia menos pensado lo tienen otra vez, puedes darte de alta por internet i te avisan de las ofertas
mil petonets Susanna
Hola Lidia de la O, guapa tu
ResponEliminaencantada, tu misma sirvete, je,je
mil petonets Susanna
Un lloro que fa crema catalana!! ara si que ho hem vist tot!! Susana digues a en Roc que li ha quedat de conya!!
ResponEliminaHola Taller de cuina, guapo tu
ResponEliminaje,je, si ja o sap, ell sempre controla des de sobre la porta tot el que jo faig a la cuina, i de tant en tant, deixa un...o que boooooo
mil petonets Susanna
Hola Pilar, guapo tu
ResponEliminaesta queda rica,rica, pero te recomiendo que tambien pruebes la que te enllazo y ya me dirás.
http://enrocalacuina.blogspot.com/2011/02/pastis-de-crema-de-flam.html
mil petonets Susanna
Hola Susanna
ResponEliminaUna vegada més ens has ensenyat quelcom nou sobre la crema
Felicitats
Bona cuina
Que cremita más rica!! nunca la he preparado, pero con tu receta, seguro que me animo. Un beso
ResponEliminaPer Sant Josep no pot faltar mai una cassoleta de crema com la teva i a més, acompanyada de l'anècdota del seu origen, perfecte!
ResponEliminaBoníssima com totes les teves receptes.
ResponEliminaPetons.
Ous, llet, canyella i llimona, si senyora la de tota la vida... A casa tenim costum de presentar-la en una plata gran, que bellugi....
ResponEliminapetons gastronómics
Hola Susanna, me gusta muchisimo la crema catalana y fue una de las primeras recetas que publiqué, pero el azucar cremat no me quedò como a ti, me he cansado de la pala de hierro y creo que me voy a comprar el elèctrico, pero naturalmente los cassoletes no me faltan. Besos Alex
ResponEliminaEl pollo debe de estar buenisimo y el licor no lo conocìa! gracias
Hola Alex, guapa tu
ResponEliminabuenas noches, el secreto para que te quede un cremat doradito y crujiente es poner una buena cantidad de azucar por encima, por lo que yo pongo menos azucar a la receta ,pues se compensa con el cremat,..la pala de hierro es un poco pesado pues tiene que estar muy, muy caliente para que dore,...lo mejor es un soplete de cocina, además de que va estupendo, puedes usarla para diferentes cosas
mil petonets SUsanna
Jo no l'he feta mai a la TMX, ho provaré de fer.
ResponEliminaSalutacions!
Hola cotó de sucre, guapa tu
ResponEliminadons prova i veuràs que crea vici , je,je
queda igual que feta a ma i sense tenir que remenar
mil petonets Susanna
Hola com gat i gtos, guapa tu
ResponEliminarecordo de petita que sempre anava a casa dels tiets per la festa major i la tieta en feia una gran plata de crema cada d´any i que bona qu´era,...es el meu gran record d´aquelles festes majors...je,je
a casa m´agrada més fer-la en petites cassoletes ,es mes pràctic per guardar a la nevera
mil petonets Susanna
Hola Anna Betulo, guapa tu
ResponEliminagràcies maca, molt agraïda pel teu comentari..je,je
mil petonets Susanna
Hola Glòria guapa tu
ResponEliminaen primer lloc Felicitats pels tres anys, i dir-te que estic molt contenta de la teva visita, gràcies per ser aquí
mil petonets Susanna
Hola Carmen , guapa tu
ResponEliminapues animate nena, que ya ves que de difícil nada de nada, con suave sabor a limón y canela, se funde en el paladar y el cerebro pide...quiero más.....
mil petonets Susanna
Hola Narcís, guapo tu
ResponEliminaje,je, celebro que t´agradi , i la seva historia també
mil petonets ..i bon cuina , sempre, Susanna
Muy rica crema se ve dorada muy linda,me encantó bien hecha por lo que sé de la tradición,abrazos y cariños.
ResponElimina